El 1942, a Berlín, un nen de huit anys desconeix totalment el significat de la Solució Final i de l'Holocaust. No és conscient de les crueltats que el seu país inflingeix als pobles d'Europa. Tot el que sap és que el seu pare ha ascendit en la seva feina i que ha passat de viure en una comfortable casa de Berlín a una zona aïllada on no hi ha gaire a fer.
El fill de 8 anysd'un militar d'alt rang nazi. La família de Bruno es veu obligada a abandonar Berlín quan el seu pare ho destinen per treballar en el camp de concentració de Auschwitz. La família accepta el canvi amb resignació. Des de la finestra de la seva nova habitació Bruno albira un reixat després de la qual hi ha persones que sempre porten posat un "pijama a ratlles"; en realitat es tracta de jueus presoners. Explorant els voltants de la seva nova llar, Bruno coneix a través de la tanca de seguretat del camp a un nen jueu polonès anomenat Shmuel, nom que Bruno no ha sentit abans però que sembla ser bastant comú en aquest lloc. Shmuel li explica la història de la seva deportació i les terribles condicions de la vida en el camp. Bruno entaula amistat amb ell i li visita sovint, portant-li menjar. Després de diverses peripècies, un dia la mare de Bruno decideix que el camp no és un lloc adequat per viure amb la seva família i pren la decisió de tornar a Berlín.
Abans d'anar-se, Bruno visita a Shmuel per acomiadar-se i est li explica entre sanglots que no troba al seu pare, davant el que Bruno li promet ajudar-li a buscar-ho. Entra en el camp excavant sota el reixat i es posa un uniforme de pres que li aconsegueix el seu amic. No aconsegueixen trobar al pare de Shmuel i plou, per la qual cosa Bruno vol tornar a casa. En lloc d'això, els guàrdies del camp els obliguen a entrar al costat d'una munió en un lloc "càlid" i "segur". La història finalitza amb els dos nens agarrats de la mà dins d'una cambra de gas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario